Informàtica aplicada a infants a partir dels 3 anys.
Des de ben petits, els nens tenen que aprendre el funcionament de les noves tecnologies. Amb aquesta edat, els nens tenen que trobar-se en un ambient càlid i tranquil per així arribar a fer qualsevol activitat i assolir la màxima concentració.
El desenvolupament de la seva personalitat té diverses fases. La primera fase és una etapa de conflictes entre la realitat interna i la externa. La segona fase és de tranquil·litat, el nen està entusiasmat per descobrir coses noves a través de l’experimentació i la manipulació d’objectes. La última fase es troba quan el nen ja ha reconegut la seva individualitat.
La seva memòria encara té pocs recursos i si l’activitat que tenen que realitzar és simple i motivador, més ajustada serà la seva vocació. A partir dels nens amb 3 anys són capaços d’operar amb múltiples representacions. El llenguatge escrit s’inicia amb la representació gràfica de lletres, paraules i frases simples.
A través de l’ordinador, poden aprendre moltes coses, per tant, és una eina essencial. La metodologia informàtica per a aquests infants, és la mateixa que la que pot donar un professor a l’aula infantil, només canvien el material. Mitjançant activitats informàtiques els nens potencien el pensament abstracte i la capacitat de lògica a través de les següents activitats:
- Coneixement dels números.
- Contar i memòria numèrica.
- Realitzar operacions matemàtiques. Càlcul mental.
- Conèixer i aplicar propietats geomètriques.
- Treballar amb mesures i distàncies.
Primera aportació individual sobre el tema de la tecnologia educativa. A més, he creat un blink si cliqueu a primera computadora.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Tecnologia_educativa
Aquesta activitat sobre aportar informació en la vikipèdia, ha estat molt satisfactòria, ja que mai havia afegit informació sobre un tema que existia o sobre una entrada.
He creat una nova entrada que parlava sobre la primera computadora, però algú hem va esborrar el que jo havia aportat. Finalment he tornat ha escriure informació nova sobre aquest mateix tema.
Aportació col·lectiva amb Silvia de Dios, Núria Garrido i jo. El tema tractat són les necessitats educatives especials. Aquesta entrada explica la definició de NEE i aquestes ambientades en l'àmbit escolar. A més, exposem joguines adequades per a nens i nenes amb discapacitats com visual, motora i auditiva. Finalment, jo he aportat la integració, les raons i els objectius de les neccessitats educatives especals.
Hem vaig apropar, el rostre d’aquella persona no hem sonava gens però en canvi, la roba que portava era idèntica a la meva. Uns pantalons marrons clars, amb una camisa blanca. Aquell home, estava brut i semblava preocupat. Llavors, vaig decidir anar al jardí que hi havia en aquella masia, hi buscar alguna pista més. Tot estava abandonat, aquella veu que sortia de la caixa hem va deixar caos. Pensava que tot era un malson, que l’Elsa hem trucaria per parlar amb mi... que tot tornaria a ser com abans.
La wikipèdia és una pàgina web o lloc web que conté una enciclopèdia. Una de les característiques d’aquesta enciclopèdia és la col·laboració.
La llista de seguiment apareix quan es produeixen canvis. Serveix per si estàs interessat en el tema, poder controlar i veure com van evolucionant les noticies.
Tipus d’aportacions que es poden fer a
1.Ampliar un article que ja existeixi, sempre s’ha de citar la font.
2.Crear un article nou.Crear un article a partir d’una altre article en un altre idioma, ja que al canviar de llengua, els articles poden variar perquè no està elaborat per les mateixes persones.
3.Posar i resoldre temes en discussió.
Hem fet aquesta pràctica sobre la wikipèdia perquè és una font d’informació vàlida per les escoles.
Avantatges de la wikipèdia envers a la enciclopèdia anglesa:
Hi ha molta informació en diferents idiomes.
Hi ha molts enllaços, per tant ens pot facilitar la informació.
Reflexa el punt de vista de cadascú. S’ha de tenir present que el teu punt de vista no interfereixi.
És gratuït.
El wikimedia commons: multimèdia que va ser creat i mantingut no per artistes pagats sinó per voluntaris.
Totes les imatges de la wikipèdia les podem agafar, ja que són imatges lliures.
Eduwiki és un projecte que té com a objectiu crear coneixement compartit.
Està creat i dedicat per a nens. Té poques entrades ja que només té un any.
La blogosfera engloba el conjunt de blocs sobre un tema en concret i la participació mútua.
El firefox és un navegador lliure a diferència del software
Noms de navegadors:
- Safari
- Firefox
- Internet Explorer
- Microsoft
- Opera
Avantatges/ Inconvenients sobre el Google:
Avantatges: hi ha moltes opcions de recerca (imatges, informació...),
Inconvenients: hi ha moltes opcions i no totes tracten sobre el mateix tema.
Per tant, buscar al google paraules clars i refinar recerca al igual que les imatges. També podem clicar a cerca avançada i concretar-ho més.
El formar digital és més fàcil de copiar que l’analògic.
1. Comunicació educativa [Tarragona] (2009), núm. 22
2. Llengua en què es publica: Català
3. Contingut i seccions: La revista tracta de les reflexions educatives i les experiències didàctiques a l’escola. A més, ens presenta una entrevista amb Joaquim Prats.
4. Interès pel seminari: Treballar un dels problemes que es donen a l’escola com, en aquest cas, la hiperactivitat.
5. Cita de l’article:MONTPEÓ OSSO,N. “El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat: un estudi de cas.” Comunicació educativa (2009), núm.22, p. 39 – 42.
RESUM
L’article que hem triat tracta sobre un nen que pateix el trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat. Aquest comentari és d’una alumna de 3er curs de magisteri interessada sobre aquest tema.
És una entrevista que escriu
Una de les idees més importants que es tracten és la preparació i l’interès que tenen els mestres d’una escola sobre aquest conflicte.
Sovint, la manca d’informació provoca que jutgin a les famílies sense motiu. Davant d’aquest fet, els pares senten impotència, ja que ells fan el que poden i més per als seus fills.
Una altre idea, és el diagnòstic i la medicació de cada nen. Segons la informació que ha tret l’autora d’una revista, explica que un nen hiperactiu, ha de ser diagnosticat el més aviat possible, sense saber del cert si té aquesta malaltia.
Segons la mare, això és incert, ja que hi ha una edat concreta per fer un diagnòstic exacte, perquè fins a una edat concreta la malaltia del nen canvia.
Amb aquest cas concret, la família va notar molt la millora de la conducta del nen amb el tractament que se li havia administrat, tot i que, a mesura que anava creixent, aquesta millora, anava deixant de ser evident, fins acabar desapareixent.
Un altre concepte a tractar, és l’entorn familiar, ja que la vida que porten cada un dels components empitjora.
Els pares, per poder controlar la conducta del nen, han agut de recórrer a una solució que al començament no toleraven, pel fet que, la tècnica recomanada que eren els punts, no funcionava.
El nen es sent diferent, descontrolat, aïllat per la societat. No té amics ni cap ajuda a l’escola, ja que totes les solucions proposades han resultat nul·les.
El nen durant la seva evolució, mostra una ansietat canalitzada cap al menjar. Això fa que ell tingui un altre complexe com es el sobrepès.
L’última idea a tractar és l’àmbit escolar. A causa de la poca ajuda que ha tingut a l’escola, el nen ha tingut fracàs escolar. Això ha comportat que el jove senti indiferència davant les ordres del professor. Si aquest tema s’hagués analitzat des d’un principi, això potser s’hagués pogut evitar.
COMENTARI
Aquest trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat és un tema molt polèmic, ja que hi ha moltes varietats a l’hora de tractar els efectes que produeix.
Des del nostre punt de vista les escoles haurien de facilitar tant als pares com als nens aquest problema i donar solucions que siguin útils per a tothom. També hauria d’haver especialistes sobre el tema a l’escola que donessin des del principi suport als mestres.
No tindrien que donar per evidents algunes teories sobre el trastorn, ja que quan alguna cosa o algun aspecte es surt del cas comú, modifica tota la teoria. Sobre l’entorn familiar, creiem que en aquest cas, és un extrem que ha comportat a la família uns canvis inesperats que suposen inestabilitat familiar.
Per acabar, com cada cas és únic, s’hauria de prendre per a cada nen, un diagnòstic i un tractament diferent.
Entradas
Comentarios
