Continuació de la història del misteri

Hem vaig apropar, el rostre d’aquella persona no hem sonava gens però en canvi, la roba que portava era idèntica a la meva. Uns pantalons marrons clars, amb una camisa blanca. Aquell home, estava brut i semblava preocupat. Llavors, vaig decidir anar al jardí que hi havia en aquella masia, hi buscar alguna pista més. Tot estava abandonat, aquella veu que sortia de la caixa hem va deixar caos. Pensava que tot era un malson, que l’Elsa hem trucaria per parlar amb mi... que tot tornaria a ser com abans.

http://misteri.wikispaces.com/