Història de les tres velletes:
La Roser un dia ens va explicar a la classe de Comunicació oral, escrita i digital una història aparentment insignificant i poc interessant, però amb un objectiu: cridar la nostra atenció.
Aquesta història comença amb tres velletes que no podien viure una sense l’altre. Les protagonistes són l’oïda, la memòria i la veu.
L’oïda és vergonyosa i reservada, treballadora quan volia, ja que es deixava endur pels seus estímuls. No obstant, ella no sabia realitzar tasques sense la seva velleta amiga, la memòria.
La segona velleta s’anomena va memòria, ella només recordava allò més impactant. Era molt subtil i delicada, ja que la memòria no era la que ho transmetia. Ella només emmagatzemava la informació.
La última velleta, era la veu. Aquesta és la que ens permet comunicar-nos i expressar-nos. És la velleta més lenta però la més cridanera i xerraire.
Entradas
