Comunicació educativa.Revista

1. Comunicació educativa [Tarragona] (2009), núm. 22

2. Llengua en què es publica: Català

3. Contingut i seccions: La revista tracta de les reflexions educatives i les experiències didàctiques a l’escola. A més, ens presenta una entrevista amb Joaquim Prats.

4. Interès pel seminari: Treballar un dels problemes que es donen a l’escola com, en aquest cas, la hiperactivitat.

5. Cita de l’article:MONTPEÓ OSSO,N. “El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat: un estudi de cas.” Comunicació educativa (2009), núm.22, p. 39 – 42.

RESUM

L’article que hem triat tracta sobre un nen que pateix el trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat. Aquest comentari és d’una alumna de 3er curs de magisteri interessada sobre aquest tema.

És una entrevista que escriu la Núria, dirigida a la mare d’aquest nen. Prèviament a l’entrevista s’informa sobre aquesta malaltia.

Una de les idees més importants que es tracten és la preparació i l’interès que tenen els mestres d’una escola sobre aquest conflicte.

Sovint, la manca d’informació provoca que jutgin a les famílies sense motiu. Davant d’aquest fet, els pares senten impotència, ja que ells fan el que poden i més per als seus fills.

Una altre idea, és el diagnòstic i la medicació de cada nen. Segons la informació que ha tret l’autora d’una revista, explica que un nen hiperactiu, ha de ser diagnosticat el més aviat possible, sense saber del cert si té aquesta malaltia.

Segons la mare, això és incert, ja que hi ha una edat concreta per fer un diagnòstic exacte, perquè fins a una edat concreta la malaltia del nen canvia.

Amb aquest cas concret, la família va notar molt la millora de la conducta del nen amb el tractament que se li havia administrat, tot i que, a mesura que anava creixent, aquesta millora, anava deixant de ser evident, fins acabar desapareixent.

Un altre concepte a tractar, és l’entorn familiar, ja que la vida que porten cada un dels components empitjora.

Els pares, per poder controlar la conducta del nen, han agut de recórrer a una solució que al començament no toleraven, pel fet que, la tècnica recomanada que eren els punts, no funcionava.

El nen es sent diferent, descontrolat, aïllat per la societat. No té amics ni cap ajuda a l’escola, ja que totes les solucions proposades han resultat nul·les.

El nen durant la seva evolució, mostra una ansietat canalitzada cap al menjar. Això fa que ell tingui un altre complexe com es el sobrepès.

L’última idea a tractar és l’àmbit escolar. A causa de la poca ajuda que ha tingut a l’escola, el nen ha tingut fracàs escolar. Això ha comportat que el jove senti indiferència davant les ordres del professor. Si aquest tema s’hagués analitzat des d’un principi, això potser s’hagués pogut evitar.

COMENTARI

Aquest trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat és un tema molt polèmic, ja que hi ha moltes varietats a l’hora de tractar els efectes que produeix.

Des del nostre punt de vista les escoles haurien de facilitar tant als pares com als nens aquest problema i donar solucions que siguin útils per a tothom. També hauria d’haver especialistes sobre el tema a l’escola que donessin des del principi suport als mestres.

No tindrien que donar per evidents algunes teories sobre el trastorn, ja que quan alguna cosa o algun aspecte es surt del cas comú, modifica tota la teoria. Sobre l’entorn familiar, creiem que en aquest cas, és un extrem que ha comportat a la família uns canvis inesperats que suposen inestabilitat familiar.

Per acabar, com cada cas és únic, s’hauria de prendre per a cada nen, un diagnòstic i un tractament diferent.