El Farell actualment és una muntanya que es troba entre Sentmenat i Caldes de Montbui. Si si... allà a prop de la font dels enamorats.
Fa molts i molts d’anys hi havia una masia anomenada el Farell, on vivia un gegant molt alt i molt gran. Tenia tanta força que tots el coneixien pel nom de "Farellàs" i ningú dels voltants el podia vèncer.
Era modest i senzill i duia una vida tranquil·la dedicada a la pagesia. Però... un dia, mentre llaurava un bancal, el va veure un gegant foraster que va quedar bocabadat davant la seva força.
Per això li va proposar anar a Barcelona, on un gegant Moro tenia segrestada a una bella dama anomenada Gisla. el gegant foraster li va costar una mica convèncer al Farellàs, però al final després d’insistir va decidir anar a rescatar a la dama Gisla.
De camí a Barcelona, va passar per un bosc frondós on va agafar un pi perquè li servís de bastó per a saltar la muralla que envoltava Barcelona per aquell temps.
Els nens li seguien i li rondaven cantant-li aquesta cançó:
El Gegant del Pi llaura balla llaura balla; El Gegant del Pi llaura balla pel camí.
El gegant Moro, per rebre al farellàs va preparar un bon menjar, sempre i quan algú acceptés el seu repte. Mentre el gegant anava menjant, el Moro, amb ulls rabiosos li deia:
- Menja, menja, Farellàs, que ben poc menjaràs...
El lloc on es celebrava el rescat era la plaça dels peixos. De sobte, El gegant es va quedar plantat enmig de la plaça com si fos de ferro, i romania impassible mentre el Moro no parava de pegar-lo.
El farallàs va agafar el gegant amb força, i com qui llença palla, el va enviar per les teulades de les cases i va anar a parar als afores de la ciutat. El poble, tot content, que la princesa Gisla fos alliberada, van cantar:
El Gegant de la ciutat llaura balla llaura balla; El Gegant de la ciutat llaura balla
pel terrat.
Llavors el Forçut Farell va tornar cap a casa, però... de camí li va entrar son i es va estirar sota un arbre per a descansar una mica.
Mentre el Farell dormia va començar a ploure i a caure calamarsa, de tal manera que aquelles pedretes van cobrir el cos del gegant pagès.
Diuen que mai més es va despertar, però que sobre ell es va formar la muntanya que avui es coneix com el Farell.
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, aquesta llegenda s’ha acabat.
Entradas
